Aquí estic, com sempre, pensant en tu.
I bec, mirant la copa en la què dibuixo el teu rostre, i em pregunto avui, com cada nit, Per què no estas al meu costat?
Falta en la meva vida la teva presència, el teu somriure, la teva carícia, el teu cos, la teva olor i fins aquesta estranya forma que em mires.
Només tinc la teva ombra, el teu record, el record del que som o del que vam ser, no sé ...
Et bec a cada glop, et trobo a cada calda de la cigarreta que exhalo i, encara que no ho creguis, et respiro a cada segon.
Per què?
Perquè vius en mi, et porto dins de la meva pell, aquesta que voleu arrencar de tall per no sentir l'amarg dolor que em deixa la teva absència ... Aquell dolor que em deixa el saber que tu no sents el mateix que jo en aquest precís moment ...
I ara digues: Com fas tu? Com fas per tenir sempre a la boca aquest somriure?
Com fas per estar sempre immers en aquest món on només importes tu, on no viu ningú?
Perquè jo et veig en cada cosa que miro, en el somriure del nen, en el sol que em desperta cada matí, en el cereal que esmorzo, en el paviment que contemplo mentre camino, a cada pas, en cada pas que vaig donar ahir , en el qual dono avui i en el qual donaré demà ...
Perquè ets part fonamental del meu ser, de la persona que sóc i de la qual vull ser per a tu, fins que d'una vegada per totes t'adonis de que em necessites, que m'estimes, perquè això vull: que em vulguis , que em somiïs, que em respiris a cada segon ...
Vull ser el teu aire, l'ombra que et segueix a cada moment, la que mira cada un dels teus moviments i no només aquest desig carnal, perquè la carn s'acabarà en qualsevol moment sense nosaltres decidir quan ...
L'ànima queda, i quedarà, fins al dia en què haguem de dir adéu definitivament ...
No, no ets un caprici ni un producte d'aquesta imaginació desbordada que em porta sempre, independentment que quin camí triï, a tu, sempre a tu, a tot el que tu ets per a mi i el simbolitzes en la meva decadent existencia ...
Voldria que et donessis compte que depenc de tu ... Que al conèixer vaig passar de ser un ésser independent a ser un ésser dependent del que tu dius, del que tu vols, del que tu ànsies. Si és un ésser racional a un irracional ...
Aquesta nit m'he proposat escalar al teu horitzó, entrar en els teus somnis i embastar una nova fantasia en la qual l'únic món que vulguis sigui el que trobis al meu costat, al costat d'aquesta dona que tant t'estima, que t'ansia sempre, que t'espera i que et desitja a cada moment ...
Et conec tant que ... ja! Sé les coses que formen part d'aquesta quotidianitat que comparteixes amb mi en els instants en què estem junts ... Els que compartim quan tu ho vols ...
De quin costat t'agrada dormir, sé que ronques sense parar i que quan despertes només vols anar a treballar, a omplir la teva vida de tantes coses materials que un amor com el meu no pot, ni podrà, comprar mai ... I és que el teu món i el meu són tan rarament diferents ... Perquè el teu món ets tu, i el meu món ets tu ...
I em burlo a cada moment de mi, d'allò en el que m'he convertit gràcies a tu, al teu constant i de la teva indiferència ...
Qui hem diriam a mi que podria estimar a un personatge com tu de tal manera?
Això ets ... Un personatge que ha entrat en aquesta historieta de la qual ni tan sols jo conec quin serà el final ... de la qual tant de bo algun dia pugui resoldre i trobar el final d'aquesta raó que estranyament em lliga a tu i constantment i a cada moment em mata ...
Perquè et vull, t'estimo i et necessito ...
