ANY 2100
Desastre ecològic.
Sense arbres, sense plantes ni flors,
la terra no té contrast:
gris sobre blanc, negre sobre gris.
La cendra es va apoderar del paisatge
que ja no és més que una silueta.
No hi haurà verd a la primavera,
ni grocs a la tardor,
ni els vermells violents
de les roselles silvestres.
Tot està mort o quasi mort:
la terra resseca, cremada, no té gorja.
No pot beure!
No hi haurà llavor que germini,
que obri un terròs,
que broti valenta
desafiant les ments malaltisses
dels que recremen els boscos
que els seus pares ja havien cremat.
la terra calba
ha deixat de ser humida,
ha deixat de ser fèrtil.
És un poema que parla del desastre ecològic que patirem, sinó millorem la nostra conducta i no tenim cura de la natura, el món s'acabarà.
