Ei amics,
Aqui us deixo un poema d'amor de Joan Salvat-Papasseit, un autor famós, especialitzat en poemes d'amor. Personalment m'agrada molt aquest text, penso que està molt ben escrit i demostra una història ben maca i sentimental.
DONA'M LA MÀ
Dóna'm la mà que anirem per la riba,
ben a la vora del mar bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran; miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'ma la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant
