Totes les relacions comencen amb la felicitat, l'emoció i els sentiments que et fan sentir com si estiguessis al cim del món i li donen papallones a l'estómac que de vegades et fan sentir malalt d'alegria. Però la nostra relació va començar de manera diferent, totalment el contrari d'aquests sentiments. Jo t'odiava. Em va molestar que mai em fessis somriure.No podia suportar estar a prop teu i mira que teníem el mateix grup d'amics. Sempre vas estar aquí, en el teu propi món, en realitat per no parlar del munt de gent, però sempre teníem una opinió sobre tot i cada vegada que parlem, la conversa acabava en una discussió. Els dies d'escola estaven arribant a la seva fi i el ball de graduació s'acostava ràpidament. Vas ser el primer en preguntar-m'ho. Em va semblar estrany, però alguna cosa em va obligar a acceptar. Així que ho vaig fer. Em vas venir a buscar a casa. Wow! Van ser els meus primers pensaments. Havies fet tant esforç per arreglar-te, encara que fos per un ball, m'alegrava anar amb tu. Tothom es va sorprendre en veure'ns arribar junts.Això va ser tot. Aquesta nit vas fer que m'enamorés de tu. Em vas dir que després de tot estaves aprenent coses de mi i que no m'odiaves. Ho sabies tot de mí. Coneixies tots els meus punts de vista sobre el món, la gent...Inclús sabies meu color preferit, la meva música .. Em va sorprendre però també em vaig sentir avergonyida. Les nostres vacances d'estiu van començar. Cada dia que vaig passar amb tu des de llavors, va ser increïble. Recordes aquell dia quan em vas dir que tenies una sorpresa per a mi? Em vas cobrir els ulls i em vas portar a un lloc. Quan vaig obrir els ulls, no podia creure el que veia. Aquest bonic bosc tan decorat amb llums de colors, espelmes, jocs de música i menjar. Era com estar al país de les meravelles. Em va encantar, però no estava segura de per què estaves fent això. Llavors vas dir: T'estimo des del moment en què et vaig veure ". Les dures paraules em van fer que m'agradessis encara més.I et vaig dir:" ¿per què no m'ho vas dir abans? "I amb aquesta frase ho vas canviar tot" No ho sé. Però si ho hagués fet, no hauria estat tan especial ". Dies, setmanes, mesos van passar passat. Érem tu i jo contra el món.

Han passat 3 anys i ens tornem a trobar. Pensant en els somnis que vam tenir junts. 3 anys més tard tenim la intenció de fer que aquests somnis es facin realitat. Després de mesos de llàgrimes. Després de mesos de felicitat. Tres anys més tard em torno a enamorar, però és diferent. Una cosa és diferent i això em fa sentir molt feliç. La gent canvia per bé o per mal. I tú segueixes igual. M'he adonat que el que ha canviat no ets tu, sinó jo.

Molt bonic, sobretot el últim paràgraf. A mida que anava llegint tenia més ganes de seguir per saber que passava al final, seguirien junts, no es tornarien a parlar... de veritat es una petita historia molt bonica.

brutal.

Molt bé Carlota!