Tanco els ulls sense agafar el son. Has somiat alguna vegada despert? Jo ho faig sovint. Aterro en un món ideal, imaginari, inexistent i perfecte. On som dos, tu i jo. Res més. No necessitem res més.
Només necessito els teus braços al voltant de mi per fer-me sentir segura. Només necessito el teu somriure per sentir-me feliç, i només et necessito a tu per sentir-me completa. Les paraules sobren. Em mires als ulls dient tot allò que amb paraules no es pot i em perdo, em perdo en els teus ulls com un vaixell travessant l'oceà sense fi.
Però t'allunyes, te'n vas, desapareixes amb el vent.
És que he obert els ulls. M'havia quedat adormida.