POTS ACONSEGUIR 1 PUNT EN LA NOTA FINAL SI LLIURES ALGUN ESQUEMA REFERIT ALS APARTATS DEL DOSSIER 2: ELS VENTS, LES GELADES, INFLUÈNCIA DE LA TEMPERATURA SOBRE LES PLANTES, PROTECCIÓ DELS CULTIUS DAVANT TEMPERATURES DESFAVORABLES, INFLUÈNCIA DE LA LLUM SOBRE LES PLANTES.
DATA MÀXIMA: DIVENDRES 26 D'OCTUBRE
Antoni
28-10-2012 21:21
-El vent és el moviment de gasos a gran escala. A la Terra, el vent és el moviment en massa de l'aire. A l'espai exterior, el vent solar és el moviment de gasos o partícules carregades del Sol a través de l'espai, mentre que el vent planetari és la desgasificació d'elements químics lleugers de l'atmosfera d'un planeta cap a l'espai. Els vents se solen classificar segons la seva escala espacial, la velocitat, els tipus de força que els causen, les regions on es produeixen i el seu efecte. Els vents més forts observats en un planeta del sistema solar es produeixen a Neptú i Saturn.
-En meteorologia una gelada o glaçada és l'estat en què quan la temperatura ambiental, mesurada dins la cambra meteorològica estàndard, arriba o queda per sota dels zero graus Celsius.
En l'aire sense vent és molt diferent la mesura de la temperatura dins la garita meteorològica a 1'5 metres d'alçada o a nivell de terra on la temperatura pot ser dos o tres graus més baixa.
En climes càlids com els tropicals i alguns dels subtropicals més càlids mai es dona el fenomen de la glaçada, al contrari del que passa en els climes més freds com la tundra o d'alta muntanya on hi pot haver glaçades a qualsevol època de l'any.
-La temperatura és la variable climàtica la influència de la qual sobre les plantes cultivades és més complexa i difícil de modificar.
Mentre que l'aspecte perjudicial de la sequera pot ésser totalment eliminat pels oportuns regs, les temperatures extremes són pràcticament impossibles de combatre d'una forma rendible i efectiva. Per tant, és de gran importància econòmica estudiar, amb el major detall possible, els efectes previsibles de la temperatura ambiental sobre les plantes cultivades.
En general, es diu que es produeix gelada quan el termòmetre descendeix a zero graus o menys. Per regla general, si durant la nit la velocitat del vent fou nul.la o escassa, si el cel va estar clar i si la humitat de l'aire fou suficient, es produeix en aquest cas sobre la gespa i altres objectes de la superfície del sòl un dipòsit de gel blanc, que s'anomena gebre (gebrada) o gelada blanca. Quan manca alguna de les tres condicions anomenades, no té lloc el dipòsit de gel, no hi ha gebre. Amb tot això, l'agricultor s'adona més tard que el termòmetre baixà més enllà de zero graus, que hi hagué realment gelada, perquè els òrgans tendres de les plantes, en morir per efecte de la baixa temperatura, agafen una coloració enfosquida . Per a la producció de gebre, no és necessari que el termòmetre baixi a zero graus, sinó que només cal que baixi a aquesta temperatura la superfície dels objectes o de les plantes del sòl, encara que la temperatura de l'aire a certa alçada permaneixi marcadament sobre aquest límit. Segons això, de no ser que l'aire estigui molt sec o molt agitat, sempre que s'enregistri una gelada, es produirà gebre; però no sempre que es registri gebre s'haurà produït gelada.
Essent els sucs vegetals solucions típicament aquoses, el seu punt de congelació està situat per sota de zero graus i, conseqüentment, es necessita una temperatura inferior a aquest punt de congelació perquè es produeixi gel a l'interior de les plantes. Però el dany que en les plantes conreuades pot produir una gelada varia segons tres condicions principals: 1a, segons sigui l'espècie i la varietat considerada; 2a, segons l'estat de la vegetació; repòs, brotació, floració, etc.; 3a, segons els òrgans vegetals considerats: fulles, flors, fruits, etc.
-Les gelades poden ser de tardor, d'hivern o de primavera. Les de tardor o hivern, si bé poden perjudicar alguns conreus de collita tardana, com la vinya, la canya de sucre i determinats fruiters com els cítrics entre d'altres, no són tan temibles com les de la primavera, per tenir lloc en l'època en què els vegetals inicien la seva activitat fisiològica. A l'hivern sols són de témer les gelades excepcionalment intenses, ja qua si arriben a un cert límit provoquen la mort de tota la planta .
l’influencia, o no, de la llum pot ser beneficiosa, o no, per al desenroll de les nostres plantes, especiament tractarém plantes que produixen aliments.
BENEFICIS DE LA RADIACIO SOLAR
L’allumenacio debil favorix l’absorcio de l’aigua, es a dir, el desenroll de la planta. Esta mateixa radiacio atenuada favorix la floracio. Pel contrari la radiacio intensa accentua la formacio d’orguens de reserva (arraïls i tuberculs), aumentant la quantitat de flors i fruits, aixina com el proces de maduracio.
Despres de treballs s’han observat les següents conclusions:
-. En l’interior dels arbres la llum es molt mes baixa que en l’exterior, per lo que en arbres densos en molt de brancage se reduirà la formacio de brots de flor. Lo mateix ocorre en llocs ombrius.
-. En l’oest de la parcela la produccio es major que en l’est, en les mateixes condicions. No pega igual el sol del mati que el de la vesprada.
-. L’influencia de l’allumenacio se manifesta en el tamany del fruit i en la seua qualitat.
-. La llum influix intensificant la formacio de sucres i de pigments, i es indispensable en la sintesis d’antocianines, favorint, per tant, la coloracio de la fruita.
-. La part de l’espectre solar formada pels rajos ultravioletes te accio essencial en la coloracio. La llum solar no es sempre igual de rica en rajos UV, ya que estos son absorbits en part per les impurees de l’aire. Aço explica que en zones montanyoses en aire molt mes pur la coloracio obtenguda siga mes intensa. Per aixo, el broncejat de la pell tarda mes en anar-se’n quan es de mont que quan es de plaja.
-. En intensitats de llum debils:
-. Se favorix el creiximent en altura.
-. Disminuix el proces de lignificacio, es a dir, l’enduriment de la planta.
-. Reduix la formacio de colors intensos.
Les llavors creixen indiferentment en llum o sense ella. En poques especies la germinacio es impedida o retardada per la llum, en atres ocorre el porces contrari.
MALS CAUSATS PER LA RADIACIO
BAIXA INTENSITAT:
-. Engroguiment i caiguda prematura de les fulles inferiors.
-. Deficient brancage, util en el cas de conreus de fibres com el lli, canem, yute, etc.
-. Dessecacio i caiguda de les branques baixes, util en els boscs que s’exploten per a obtindre troncs drets, llarcs i llisos.
-. Brots debils, allargats, poc endurits, utils quan se tracta de plantes de forrage o de fibra, pero molt perjudicials en el cas de cereals perque donen lloc a l’encamat del gra.
-. Fertilitat escassa o nula.
ALTA INTENSITAT:
-.Aparicio de taques en la cara del fruit exposta al sol. Escomencen a apareixer per la superficie i s’extenen cap a l’interior despres de 1 o 2 dies de temperatura alta i forta insolacio.
-. Les cremades solars son a sovint considerables en pomeres i afecten, sobretot, als fruits de varietats poc colorejades (“Golden”, “Reineta”)
-. Respecte als orguens llenyosos, els efectes a una forta intensitat lluminosa produixen ulceracions en els teixits corticals, fet freqüent en el cas d’arbres perennes.
-. Els mals produits per insolacio excesiva se poden evitar o alternant donant l’inclinacio oportuna a les branques i mantenint en l’ombra el tronc.
-. L’ombrejat excessiu tambe es perjudicial, sent important que la llum aplegue directament a les fulles i fruits. La poda convenient i el deixar l’espai corrent favorixen la bona allumenacio dels arbres.
Be, en aço crec que ya podeu anar mes en conte en les vostres plantes o cultius. Ya sabeu per qué poden apareixer les taques, per qué se cauen les fulles, per qué s’engroguixen, cóm colorejar mes els fruits .... etc.
Antoni Palau 1A
Víctor
25-10-2012 17:08
Soy Victor, me va fatal el ordenador, te entregare el trabajo a mano.
1ºA Forestal
eulalio ramos muñoz
21-10-2012 17:34
Els Vents
➢ Acció física : acció assecat sobre el sòl, evaporació i transpiració homogeneïtzada en les capes d'aire.
➢ Acció química: Arrossegament de sals.
➢ Acció biològica: Desequilibris de transpiració i absorció, per factors en ferides, etc.
TALLAVENTS
➢ Estructures Per Oposar-se a la acció del vent, estructures Mort i Viu.
Segons els porus que deixin poden ser des de oberts (75% o superior) a molt densos ( 25 % o inferior).
Estructura uniforme o ser més oberts per dalt a baix o tancats per dalt o baix. L'eficàcia de l'alçada i
permeabilitat.
➢ Alguns inconvenients.
• Es una superfície que es perd al conreu i una dificultat a la mecanització.
• Efecte d'ombra en el seu cas.
• Competència per l'aigua i els nutrients.
• Refugi de plagues i malalties.
• Permet l'embossament de masses d'aire fred i afavoreixen la producció de gelades.
Les Gelades
➢ Gelades blanques: gel sobre el sòl.
➢ Gelada negra: gel en els vegetals.
➢ Gelada d'advenció: onades de fred. -refredament ràpid. - aparició de temperatures excepcionalment baixes (
-25ºC ). - danys catastròfics
➢ Gelada de radiació: uns 10m alçada, radiació terrestre el l'aire no pot absorver la radiació.
➢ Gelades d'evaporació: L'evaporació suposa refredament.
INFLUÈNCIA DE LA TEMPERATURA SOBRE LES PLANTES
➢ Efecte de la temperatura sobre la germinació: zero germinació, més temperatura més curt es el temps entre
sembra i nascència.
➢ Efecte de la temperatura sobre la transpiració: La transpiració augmenta durant el matí fins a les hores de
màxima insolació, decreix durant la tarda i es nul·la durant la nit.
➢ Efecte de la temperatura sobre la respiració: Temperatures baixes, l'activitat respiratòria és petita però
augmenta a mida que augmenten les temperatures fins a 3ºC i 50ºC.
➢ Efecte de la temperatura sobre la fotosíntesi: Il·luminació i contingut de diòxid de carboni constants, fa la
fotosíntesis amb temperatures properes 0ºC, és baixa, augmentam fins 25-30ºC, desprès baixa.
➢ Termoperiodisme: Alternança de les temperatures del dia i la nit o de diferents estacions (Termoperiodisme
estacional) té sobre la planta condiciones d'il·luminació i temperatura optimes 24h del dia, portaria el
rendiment màxim però no és així.
➢ El fred estimulador: després del fred.
• Acció del Termoperiodisme.
• Interrupció de les letargies.
• Inducció de la floració ( vernalització).
➢ Acció de les altes temperatures sobre la planta: Concepte relatiu, i s'ha de considerar diferents espècies
vegetals, temperatures super òptimes que arriba a pèrdues de rendiment i qualitat de les collites o fins i tot a
la mort.
➢ Resistència natural al calor: Plantes de zones humides i cultius de regadiu. Augment de tot el funcionament
➢ per viure. Plantes de zones àrides i cultius de secà, augment d'emmagatzemament aigua, reducció del
funcionament per viure.
➢ Cop de calor: produeix la deshidratació temporal o permanent de fulles, borrons i fruit en vies de maduresa, i
ha un excés de transpiració de curta durada.
➢ Acció de les baixes temperatures sobre la planta: Temperatures inferiors de l'activitat normal de la planta.
• Feblesa de l'activitat funcional.
• Desplaçament dels equilibris biològics.
• Mot cèl·lules i destrucció de teixits i òrgans vegetals.
• Feblesa de l'activitat funcional.
➢ Resistència natural de les plantes al fred: Amb aguantat temperatures fins -200ºC i properes al zero absolut.
• Concentració dels sucs cel·lulars.
• Organització col·loïdal de les cèl·lules.
• Adaptació al fred i enduriment.
PROTECCIÓ DELS CULTIUS DAVANT TEMPERATURES DESFAVORABLES
➢ Protecció contra les temperatures elevades:
Mètodes indirectes:
• Elecció de l'època de sembra, decidira si es sembra abans o després, cal tenir amb
compte temperatura i il·luminació.
• Elecció d'espècies i varietats resistents; la resistència s'ha de comprovar en el terreny.
• Feines culturals: profunditat de sembra, densitat i marc de plantació, dotació,
freqüència i intensitat dels regs, la fertilització...
Mètodes directes:
• Ombrament: evita la radiació solar directa.
• Utilització racional del reg: L'aigua té un elevat calor específic.
➢ Protecció contra les temperatures baixes:
Mètodes indirectes:
• Situació i orientació de les zones del cultiu. Èpoques critiques de la espècie, la
meteorologia juntament amb el clima, hores de sol.
• Elecció d'espècies i varietats resistents, humitat, fertilitat del sòl, freqüència i
dominància dels vents, topografia etc.
• Operacions de cultiu orientar i donar profunditat als recs, aprofundiment de la
sembra, els marcs de plantació i el control de la d'humitat del sòl, etc.
• Eliminació de masses d'aire fred.
Mètodes directes:
• Mètodes basats en calefacció.
✗ Ús de calor seca; combustibles sòlits, gasosos, estufes elèctriques. 3 o 4ºC
aplicament de calor, és suficient.
✗ Ús de calor humida, reg per aspersió, reg preventiu
✔ Formació de pantalles en l'atmosfera, núvols de fum i aerosols.
✔ Agitació de l'atmosfera, molinets. Durant la nit gelades en les parts baixes de
l'atmosfera.
✔ Mètodes bioquímics; retard en la floració, activar el procés d'enduriment de la
planta.
INFLUÈNCIA DE LA LLUM SOBRE LES PLANTES
➢ Els Actinòmetres i els Pirheliòmetres són aparells utilitzats en meteorologia per mesurar d'intensitat de la
radiació solar .
*energia màxima rebuda superfície externa 2cal/cm² min.
Per a 100 unitats d'energia total incident sobre la planta.
• Energia consumida per fotosíntesi 0,66
• Energia consumida per la transpiració 48'39
• Energia transmesa per les fulles 31,40
• energia perduda per radiació 19,55
La vegetació presenta un baix rendiment energètic. Les plantes que es fan servir per biomassa només aporten
un 6-8 per mil de l'energia solar.
➢ Durada de la il·luminació: Fotoperiodisme És la resposta de la planta a l'alternança de períodes d'il·luminació
(hemeroperíode) i de foscor (nictoperíode) durant el dia.
➢ Intensitat de la il·luminació: Si una planta està sotmesa a una baixa intensitat lluminosa qualsevol augment
d'il·luminació origina, en principi un augment de l'activitat fotosintètica i llavors, de la formació de
substàncies orgàniques per la planta.
L'abundància de llum.
• Afavoreix la floració i la fructificació.
• Intensifica la producció de pigments.
• Augmenta l'activitat fotosintètica.
• Intensifica l'olor i el sabor dels vegetals.
• Afavoreix la lignificació.
• Disminueix el creixement en l'alçada.
• Augmenta la resistència de les plantes.
Poca llum.
• Produeix color verd clar en la planta i poca formació de pigments.
• Afavoreix el creixement en l'alçada.
• Redueix la formació de substancies orgàniques.
• Estimula la formació d'arrels.
• Augmenta la sensibilitat de la planta.
Diferent recepció lumínica en diferents part de la planta més exigències de llum com més gran és la planta.
pag3
UD 19 El Cima - D2. Influència meteors-planta. Profe. Tomàs- eulalio ramos muñoz
